dijous, 9 de desembre del 2010

Engega Histotube

De Memòria del Poblenou

En els propers dies engegarà el Histotube, un projecte on estem participant uns quants historiadors i que té com a objectiu posar a l'abast de docents, alumnes i interessats per la història i el patrimoni una sel·lecció dels vídeos sobre aquesta temàtica que es poden trobar a la xarxa.


Podreu trobar l'Histotube actiu en pocs dies a la web:


http://histotube.blogspot.com/

També podeu consultar les novetats de l'Histotube i fer propostes als espais de Histotube a la xarxa, a Twitter i a Facebook

http://twitter.com/histotube

dimarts, 6 d’abril del 2010

Antiquari


Com a bloc de temàtica barcelonina un dels aspectes que vull tractar a el Barcelonauta és aquesta ciutat virtual que existeix a la xarxa en paral·lel a la real. Barcelona és una ciutat sobre la que s'ha escrit molt a internet i a la que se li han dedicat moltes pàgines i blocs sobre aspectes diversos.



Avui us vull presentar Antiquari, un bloc que és un autentic arxiu fotogràfic virtual de la ciutat de Barcelona. Ajudats per tecnologies com el Google maps i amb fotografies actuals, que ens permeten comparar i veure l'evolució de la ciutat podem descobrir gran quantitat d'espais, alguns dels quals, ja han desaparegut o s'han modificat molt




Podreu veure amb fotos i videos la complexa història de la ciutat, de les Exposicions Universals a les barraques, del Circuit de Formula 1 de Montjuïc a l'Eixample i d'aquest a les fàbriques.




Dediqueu temps que segur que us agradarà:








dijous, 1 d’abril del 2010

Històries de la història de Barcelona


www.btvnoticies.cat

Avui us vull recomanar un llibre que, com a bons barcelonautes, haurieu de llegir. Estic parlant de Històries de la història de Barcelona, un llibre escrit per en Dani Cortijo, l'autor del bloc Altres Barcelones. El llibre l'ha publicat Robin Book i el podreu trobar a qualsevol de les grans llibreries.

Al llibre, com al bloc, podreu trobar infinitat d'històries curioses, peculiars i sovint desconegudes de la història de la nostra ciutat.

dilluns, 8 de març del 2010

L'Illa de Maians


El litoral de Barcelona no sempre ha sigut el mateix, al llarg de la història s'ha anat modificant la línia de la costa i la terra ha anat guanyant terreny al mar. Inicialment gràcies a les aportacions de sediment de les rieres que venien de Collserola, del Besos i del Llobregat, posteriorment també amb la intervenció humana.




Si retrocedim fins al SXIII-XIV podiem trobar, enfront de la costa, a uns cent metres, dos bancs de sorra. Aquesta petita illa es va coneixer amb el nom de l'Illa de Maians.




Aquesta illa va quedar integrada a la ciutat amb la construcció del primer port de Barcelona. Construït sota el regnat del rei Joan II el port es va iniciar el 20 de setembre de 1477.



Molts anys més tard, sobre allò que era Maians, va néixer el barri de la Barceloneta. Aquest barri va ser projectat i construït per l'enginyer Joris Prosper Van Verboom l'any 1753 per tal d'encabir-hi els habitants del la Ribera que havien perdut les seves cases enderrocades per ordre Felip V per construir la Ciutadella.




L'any 1986 Quim Monzó va recordar el nom d'aquesta illa al seu llibre: L'Illa de Maians

dimarts, 2 de març del 2010

Cap a on assenyala el dit de l'estàtua de Colom?



Tot i ser un dels tópics més repetits a Barcelona, avui quasi tothom sap que el dit de l'Estatua de Colom no assenyala Amèrica. Però us heu plantejat mai que podriem trobar si el poguéssim traçar una línia recta?

El Monument a Colom va ser construït en homenatge al descobridor a la plaça del Portal de la Pau, punt d'unió entre el sud de les Rambles i el Passeig de Colom, davant del port de Barcelona, a l'antiga Porta de la Pau.

Va ser construït amb motiu de la Exposició Universal de Barcelona de 1888. i es va inaugurar el 1 de juny de 1888, en plena Exposició. L'estàtua de Colom, obra de l'escultor Rafael Atché, fa set metres d'alçada. El conjunt escultòric mesura un total de 60 metres d'altura.

En la seva construcció hi van intervenir els següents escultors: Pere Carbonell i Huguet, Josep Gamot, Rafael Atché i Josep Carcassó a les al·legories dels regnes; Manel Fuxà, Josep Gamot, Eduard Batista Alentorn, Francesc Pagès i Serratosa a les estàtues dels col·laboradors de Colom; aquestes vuit escultures són de pedra, mentre que són de bronze la de Colom, de Rafael Atché, els quatre lleons de la base de l'Agapit Vallmitjana i Abarca i els vuit relleus amb escenes, obra l'Antoni Vilanova i de Josep Llimona, desapareguts poc després, i que van ser substituïts el 1929 per uns de nous de Fuxà, Carbonell i Torres.

I tornant a la pregunta del principi. Què assenyala el dit de l'estatua de Colom? Doncs assenyala l'illa de Mallorca, concretament la platja de Sa Calobra.

Al següent enllaç podreu trobar un conte que vaig escriure prenent com a inici aquest fet, espero que us agradi.

dilluns, 22 de febrer del 2010

L'agregació en vinyetes


El 20 dabril de 1897, dia de Pasqua, Barcelona era autoritzada, per Reial decret a anexionar sis municipis del seu pla: Gràcia, Sants, Les Corts de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Andreu del Palomar i Sant Martí de Provençals. En aquest video podeu veure algunes de les vinyetes que les publicacions de l'época van publicar.

dilluns, 15 de febrer del 2010

Passejada per l'antiga carretera de Sants


1-C/Sant Crist amb Joanot Martorell

Comencem el nostre recorregut al carrer Sant Crist amb Joanot Martorell. Per aquest últim havia baixat la riera de Magoria i es podia trobar el pont de'n Rabassa. Així el carrer va adoptar el nom de la riera. Aprop d’aquest encreuament hi podiem trobar antigament un conegut hostal dels que hi havien de camí a Barcelona. Cal recordar que el carrer de Sant Crist era per on circulava l’antiga carretera reial. Aquest fou sense cap mena de dubte dels tres primers carrers existents a Sants, on fins hi tot s’hi podia trobar el mercat abans de traslladar-se a la Plaça Osca. Molts anys més tard i en plena guerra civil gracies a l’esforç dels veïns es va bastir en aquest punt el refugi antiaeri 705. Pel que sembla era situat al carrer St Crist número 17, a una finca antiga que els veïns de la zona encara recorden per la seva gran portalada ornamentada. Desafortunadament aquest fou enderrocat.A l’inici del carrer la gent més gran del barri encara recorden els safareigs que hi havia.
2-C/Sant Crist amb Cros

Seguint pel carrer ens podem creuar amb el carrer Cros, on actualment trobem l’Escola Institució Montserrat, situada a l’antiga Masia de Cal Cros. Uns números més avall, al número 10 hi podiem trobar una de les cases okupades històriques del barri. La primera de Sants i de les primeres de Barcelona.
3-Plaça Iberia

Arribem a la Plaça Ibèria. Antigament aquesta fou coneguda de forma popular amb el nom de la plaça del violí, doncs sembla ser que a la taberna que hi havia un músic amenitzava els dies de festa amb aquest instrument. En més d’una ocasió ha sigut un plató de cinema a diverses pel·lícules i anuncis de televisió, però el passat mes de setembre els veïns del barri van descobrir que la històrica font estava trencada.
4-Plaça Màlaga

Arribem a la coneguda popularment com a Plaça Màlaga (Plaça Bonet i Moixí). Aquí hi trobem l’esglesia de Santa Maria de Sants. Se sap que hi havia una antiga esglesia romànica que fou aterrada el 1830 per edificar-ne una més monumental. Aquesta, terminada per la Festa Major de 1858 i coneguda pel seu gran campanar, de segons els testimonis, "de la mateixa alçada que el monument a Colom", fou destruida el juliol del 36.Aquesta esglesia fou escenari de la primera película filmada a l’estat espanyol, obra de Fructuos Gelabert. “Sortida del públic de l’esglesia parroquial de Santa Maria de Sants”, filmada l’any 1897.Previament, el febrer de l’any 36 ja es va produir una primera situació violenta a l’esglesia. S’explica que alguns obrers tenien l’intenció de cremar-la i que el mossen, informat d’això, enlloc d’avisar a les autoritats va preparar un arsenal als sotan. Pel que es sospitava a l’época amb aquest arsenal podria ser utilitzat pels sectors tradicionalistes. Durant els bombardejos que va patir Barcelona també en hi va caure una bomba.L’actual esglesia va iniciar el 1940 i es va acabar el 1965.A la nostra esquerra trobem la masia de la Casa del Rellotge, històricament coneguda com a Cal Dimoni. Aquesta Masia del SXVIII és la seu de l’actual Arxiu Històric de Sants. Allà mateix sembla que hi va haver una antiga torre medieval, la Torre de’n Llull, on els monarques hi havien fet estades. Aquí també trobem un dels altres edificis enderrocats amb la Revolució del 36, Can Santomà, la casa d’una de les families poderoses de Sants. Terratinents i fortament lligats durant generacions a l’Esglesia i als carrecs de poder del municipi.
5-Cotxeres
Baixant pel Pas de Fructuos Gelabert trobem l’actual Centre Civic de Cotxeres de Sants. Aquest espai, en origen, cementiri del municipi, va ser ocupat per les Cotxeres quan el cementiri de Sants es va traslladar als recentment comprats terrenys d’Hospitalet, on encara hi ha el Cementiri de Sants. Com a curiositat es comenta que a l’época en que va començar a funcionar com a Cotxeres encara apareixien de tant en tant ossos humans. Aquest espai va ser guanyat com a Centre Civic gracies a la pressió veïnal, que va aconseguir evitar que l’equipament fos destinat a un Museu del tramvia.
6-Plaça de Sants
La nostra ruta arriba al centre actual del barri. Aquesta plaça ha mantingut el seu aspecte més o menys intacte desde el final de la Guerra Civil. I dic més o menys, doncs si que és cert que ha viscut la desaparició de les fàbriques que han marcat l’història del barri. A la cantonada amb Carretera, a la vorera del costat muntanya, als locals actualment ocupats per una cadena d’electrodomestics hi trobavem el Liceu, on durant anys els santsencs gaudiren del seu cinema i dels seus billars.
Enfront, desde el 1986 hi podem trobar el monument al ciclista, obra de Jorge Castillo. Inaugurat com a conmemoració a l’inici del ciclisme català i de les seves primeres pedalades al nostre barri.En aquest solar hi trobavem Can Catà, la masia d’uns dels altres grans terratinents del barri, productors de vinya. Com la propera Masia de Can Santomà i l’antiga esglesia aquesta masia també va cremar al juliol del 36.Al mig de l’actual plaça hi podiem trobar la Casa de Vidre, lloc on Fructuós Gelabert va tindre els seus estudis de cinema. En aquests es van gravar les pel·lícules que donaren origen al cinema català, amb titols com: Baralla a un cafè, Sortida del públic de Santa Maria de Sants o Sortida dels treballadors de La España Industrial.L’actual plaça es va aconseguir gracies a les lluites veïnals dels anys 70, que van evitar que s’hi edifiqués un pas ràpid per a automòbils. Al mig de la plaça hi trobem la font del Xato, que va ser portada de Ciutat Vella.
7-C/Joan Güell
L’actual carrer de’n Blanco, per on seguirem, començava al carrer Galileu, antigament conegut com el carrer del Nord. Si seguim fins on comença actualment el carrer de’n Blanco trobem a mà dreta el carrer de Joan Güell, on al fons hi podem veure el Vapor Vell, actualment una biblioteca i en origen una fàbrica téxtil, com quasi totes les santsenques. A la propia exfàbrica, en l’actualitat, també hi tenen cabuda les instal·lacions de l’escola Barrufet, després de mantindre una lluita que va durar molts anys i que va mobilitzar a molta gent per aconseguir aquest espai.Aquesta fàbrica va viure moments revolucionaris com els de la vaga general de l’any 1855, on el director, Josep Sol i Padris fou mort. Molts anys més tard la seva caldera fou reaprofitada com a primera piscina del Club Esportiu Mediterrani al barri. El club, originari del Poble Sec havia optat pel nom de Mediterrani enlloc del de Poble Sec pel contrast que el nom supossava amb un club de natació. Desde aquell moment l’entitat va restar lligada a Sants.
8-C/De’n Blanco
En origen aquest carrer estret era per on passava l’antiga carretera de Sants en direcció a Barcelona. Seguint pel carrer, a mà dreta, podem trobar el carrer Demostenes, conegut originalment amb el nom del carrer del Pou. En aquest carrer hi va tindre el seu local original el Casal Independentista de Sants. Actualment és un dels pocs carrers culs de sac que encara resisteixen a Barcelona. Al carrer de’n Blanco també hi va haver durant un temps la casa okupada de Can Blanco. Seguint pel carrer creuem el carrer Tenor Massini, un altre dels carrers que fa uns anys participava de les festes engalanant-se, però que ara, desafortunadament ha perdut aquesta festa.
9-Rambla de Brasil
Tot recte pel carrer de’n Blanco podem arribar a l’actual Rambla de Brasil. Aquesta avinguda, també rescatada per la lluita veïnal, fou el resultat de l’obertura del cinturó de Ronda, que durant anys va seccionar el barri.Baixant per la Rambla en direcció a carretera podem arribar al punt on hi havia l’antiga plaça de Victor Balaguer, que també va ser sepultada sota les excavadores. En aquell indret hi podiem trobar l’Ajuntament de Sants i l’estatua del “ninyu”, actualment a Can Mantega.
10-Carreró de les Ànimes
Creuant Brasil trobem una petita plaça dura, anomenada plaça de Vazquez Mella. Desde aquí podem trobar el petit carreró de les Ànimes, per on transcorria l’antiga carretera Reial. Actualment resulta un lloc bastant inhospit i desconegut per a molts santsencs. En aquest carrer durant molt de temps hi hagué el magatzem de blat de l’ajuntament santsenc.

dilluns, 8 de febrer del 2010

Laye



















Yo beberé algún día,



el rojo vino, el aire



de su resucitada



juventud, y saldré



por tus calles cantando,



cantando hasta quedarme



sin voz, porque serás



de nuevo y para siempre,



albergue de extranjeros,



capital de los mares,



patria de los valientes



tú, Laye, mi ciudad